Ensenyar a ser solidari

Written by admin on . Posted in Articles a la Revista Poblenou

SolidaritatAra que ja han passat les festes dels excessos i l’abundància pot ser un bon moment per pensar i fer reflexionar els més petits sobre la solidaritat. És cert que l’època de Nadal o poc abans és quan el nostre esperit altruista és més sensible i es manifesta de diferents maneres: recollides de joguines, recollides d’aliments, recollida de diners…, però la clau està a ser coherents i continuar la tasca solidaria durant tot l’any i fer veure la importància d’aquest fet als nens de casa.

Què és la solidaritat?

Segons l’article “Educar para la solidaridad”, de M. Rosa Buxarris, la solidaritat és una actitud que té tres components: cognitiu, afectiu i conatiu. Dit d’una altra manera, formada pels coneixements que adquireix una persona, la seva sensibilitat i el seu comportament. Per tant, hem de tenir clar que les actituds s’aprenen a través de l’educació.

I com podem ensenyar a ser solidaris?

Primer, és important l’autoconeixement, és a dir, el coneixement d’un mateix. Fer veure al nen fins a quin punt és solidari o es creu solidari. Formular preguntes: Què és la pobresa o la riquesa? Què és per ell/a la solidaritat? Què és el racisme? Per nosaltres també serà important saber d’on partim per reconduir, en cas que faci falta, pensaments erronis.

Un altre factor important a treballar és l’autonomia, és a dir, la capacitat d’autoregulació que permet a la persona ser coherent amb el que pensa i el que fa.

L’empatia és un element clau, que permet al nen tenir la capacitat de posar-se en lloc de l’altra persona. A partir dels dos anys pot ser una bona edat per començar a treballar l’empatia, ja que els nens ja comencen a tenir consciència de l’altre i de conductes com compartir, col·laborar, ajudar…

Una bona manera de tractar la solidaritat sobretot amb els més petits és a través d’un conte o una història. Destaquem una col·lecció de l’editorial Susaeta que es diu “Les fades ens parlen de…” en què en un dels contes de la col·lecció ens parlen de la solidaritat.

L’exemple, la millor de les lliçons

Però no cal anar gaire lluny per fer veure als més petits que hi ha gent que s’ho passa molt malament per no tenir prou recursos. Ja no cal recórrer a la mítica frase que ens deien els nostres pares “a l’Àfrica hi ha molts nens que passen gana” quan no ens volíem acabar el menjar del plat. En el meu cas, sempre pensava: “Això de l’Àfrica està molt lluny. A mi no em passarà”. No ho veia com una cosa propera.

Malauradament, és fàcil tenir exemples propers. Només cal alçar el cap mentre passegem pels carrers del nostre barri i segur que veurem alguna persona buscant en algun contenidor, ja sigui ferralla o alguna cosa per menjar. No ho ignorem o fem veure que aquella escena no existeix mirant cap a l’altra banda o fent que el nen no se n’adoni. És una realitat molt present, cada vegada més.

El Poblenou és un barri amb un teixit associatiu molt actiu i implicat en moviments socials lligats directament amb el barri o el seu entorn. La col·laboració activa amb l’AMPA de l’escola, participar en un esplai, en activitats organitzades per associacions culturals, en les festes tradicionals i la vinculació dels pares i dels infants amb l’entorn és una filosofia de vida que entrena el civisme i la democràcia. La ciutat, amb la seva complexitat, és un magnífic lloc per a l’educació.

En conclusió, la solidaritat no ha de ser ensenyada amb discursos teòrics i demagògics. Un gest tan senzill com compartir un entrepà amb un amic pot ser un bon començament per treballar aquesta actitud.

Lídia Roca Fabra
Article Publicat a la revista El Poblenou
Març 2014